RESSACA

Projecció de pel·lícula narrativa amb muntatge en directe.

Descripció

Ressaca (Hangover) vol ser un llargmetratge al límit entre el cinema i la performance en viu, començant pel moment en que els Vjs fan presentacions en viu fins al so de la música electrónica.

Estructura

El projecte consisteix en una història formada per més de 120 seqüències breus. La selecció i l’ordre d’aquestes seqüències no estan predeterminades: a cada secció el director escollirà una sèrie d’escenes i l’ordre en que seran presentades.

Públic

L’engranatge consisteix un una tela tàctil, que permet moure els elements del film amb els dits pel públic. Com que la tela té un metre de diàmetre i es posiciona al costat de la pantalla cinematogràfica principal, el públic pot acompanyar tot el procés d’edició.

La interfície permet visualitzar tot el material del film i la seva organització a través d’enllaços que defineixen l’ordre de les seqüències. Darrere, és possible manipular cada pla de cada seqüència, canviar les posicions dins del film.

Sinopsis

Ressaca ens explica la història d’un noi que passa de la pubertat a l’adolescència als anys 80, durant l’adolescència política i econòmica del seu país, Brasil. La seva família patirà les conseqüències del boom econòmic, de la crisi econòmica monetària. Esperem que l’esquema proposat pel projecte pugui ser un mirall del puzzle social d’aquests temps.

Amb la projecció en format digital ja és possible guardar petits trossos de vídeo, de manera que l’autor, en el teatre de projecció, pot realitzar una edició en viu, barrejant les parts, connectant-les amb les de diferents estils de talls i fusions. Al muntatge se li suma una performance musical en directe amb temes escrits per músics.

Desenvolupament

Ressaca té una interfície per editar que va ser desenvolupada especialment per a la pel•lícula Sprocket (Engrenagem). Va ser creat amb el suport de Hangar Arts centre, a Barcelona i va ser el projecte final del màster en Arts digitals de Maira Sala a la Universitat Pompeu Fabra. Ella ha tingut el suport del grup per desenvolupar el Reactable, interfície de música sintètica usada per Björk i altres artistes en directe.

El projecte va ser concebut per teatres movie. Això requereix la presencia del director i dels músics, no vol ser una pel•lícula amb sessions seguides, sinó una exploració diària, cinc vegades per setmana, com en un teatre.

El director

Bruno Vianna ha estudiat cinema a Rio de Janeiro. Ha dirigit quatre curtmetratges entre 1994 i 2003: Gerardo Voador, Rosa, Tudo Dominado y nevasca Tropical. Les seves pel•lícules van ser exhibides i apreciades a festivals nacionals i internacionals com Rio Int’l , Gramado, Rotterdam, Tampere, Habana y Nueva York.

Des de 1997 fins al 1999 va viure a Nova York, buscant un nivell de mitjà interactiu al prestigiós programa NYU’s ITP. En aquest període va treballar amb diferents companyies que desenvolupen productes interactius.

L’any 2000 va aconseguir una beca per la Universitat Pomperu Fabra de Barcelona per desenvolupar un projecte de literatura interactiva per a PDAs – PalmPoetry. El projecte va ser seleccionat per diversos festivals d’arts electròniques com Art Futura.

Al 2005 va dirigir els seu primer llargmetratge, Cafuné, amb el finançament del Ministeri de Cultura de Brasil.

La pel•lícula va ser estrenada a diverses ciutats a l’octubre de 2006 i va ser el primer film brasiler llançat simultàniament a cine i internet, amb una llicència Creative Commons.

Al 2007 va presentar el projecte Invisivles, un espai virtual interactiu que augmenta la realitat amb mòbils, al festival Arte.mov, en Belo Orizonte. Actualment està realitzant un doctorat en Comunicació Audiovisual per a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Declaració sobre el projecte

"Hangover és un projecte que tinc planejat des de fa molt de temps. Volia parlar de la confusió que regna a Brasil des de dels anys 80 fins als 90 però des del punt de vista de la classe mitjana: la mort del president, mitja dotzena de monedes diferents, faltes del sistema econòmic, hiperinflació...va ser com una maduració del país, per això està bé parlar sobre un adolescent que passa també per un procés de maduració.”

De totes maneres, el projecte arriba després de Cafuné i després de l’experiència d’estrenar diferents versions d'un projecte simultàniament. Quan vaig muntar el film, vaig construir Cafuné com una historia no acabada. Així que vaig voler comunicar al públic que la pel•lícula podia ser interpretada de diferents maneres, que podia ser muntada per ells, i després descarregada per Internet. Després de tot això em vaig adonar que Ressaca tenia molt més sentit amb una estructura no lineal, on les coses poden succeir dues vegades, no succeir, tenir altres finals, etc. Per això, vaig voler avançar una idea “remixable”, como la novel·la de Cortazar, “Hopscothc”.

La primera sessió i l’assaig van ser magnífics. Hi havia 2 o 3 hores de gravació i muntatge que es veien en una hora i mitja. També la banda sonora electrònica era interpretada en viu. Fragments del film seran publicats a Internet, també amb la llicència Creative Commons, per a que altres persones puguin editar la pel·lícula fent les seves pròpies versions.

Contacte
Associació Mecal
C/ Clot 46, 2n 2a
08018 Barcelona
info@mecalbcn.org
Tel / Fax: + 34 93 247 03 53